Les civilitzacions fluvials. Mesopotàmia i Egipte.‎ ELS RIUS

Riu Nil

Abans les grans cultures com Egipte buscaven els llocs on hi haguessin més avantatges per viure. Fa més de 5.000 anys, en un espai, al nord-est d’Àfrica, va sorgir una de les civilitzacions més importants de la història, l’antic Egipte. Les avantatges més importants que trobaven, a prop del riu Nil, eren:

·         Que les aigües els permetien conrear aliments.

·         Era més fàcil el transport per aigua, ja que els camins terrestres quasi no existien.

·         El riu assegurava tenir pesca constant. El peix era un dels menjars més fonamentals en la dieta dels pobles antics, juntament amb els cereals.

·         El riu afavoria a la salut de les persones, tant per evitar les malalties, com per la higiene.

Les crescudes estacionals del riu Nil, que es produïen cada any entre els mesos de juny i  setembre, fertilitzaven les terres situades a les dues ribes del riu. Són les terres negres en les quals els camperols egipcis conreaven cereals, les altres terres o també anomenades vermelles són les del desert. A partir de l’octubre, el nivell de les aigües comença a baixar, la terra queda coberta d’un llim fèrtil que adoba les terres i hi fa possible l’existència d’una agricultura molt rica.

El riu Nil travessa Egipte de sud a nord i recorre més de mil quilòmetres, això permetia abastar d’aigua la població i regar els camps de conreu. Per aprofitar millor els recursos del riu, els egipcis construïen molts dics que en retenien l’aigua i canals que la conduïen fins a les terres allunyades de la riba. El Nil era doncs la via de comunicació més important.

Els egipcis consideraven el riu el creador de les terres fèrtils on vivien i valoraven molt la importància que tenia, tant que fins i tot adoraven un déu, anomenat Hapi, que el representava.

Als voltants de  l’any 3100 a.C., el rei Menes va aconseguir ajuntar els territoris del Baix Egipte, doncs al seu delta molt ampli també hi vivia molta gent, i l’Alt Egipte. Tots els egipcis van estar al voltant del Nil, units en un sol Estat. Menes, fundador de la primera dinastia, és considera com el primer faraó d’Egipte.

Riu Eufrates i Tigris

Els rius Eufrates i Tigris, neixen a la muntanya Armènia (desembocant al Golf Pèrsic) i va ser entre aquests dos rius, on va néixer una gran civilització que s’anomenà Mesopotàmia. La paraula Mesopotàmia, vol dir la Terra entre rius.

Aquest rius cada cert temps es desbordaven, inundant grans porcions de terra, quan les aigües es retiraven, els habitants tenien terres fèrtils per cultivar. Aquestes condicions van donar lloc a la civilització fluvial de Mesopotàmia. S’han trobat rastres d’assentaments en aquestes terres d’abans del 7000 a,C.

Les inundacions no es produïen de forma regular i això dificultava la vida, en un lloc molt àrid si no hi havia aigua.

El territori de Mesopotàmia va ser conquerit el llarg de la història per molts pobles, ja que era ambicionat  per ser un territori molt fèrtil. Els pobles més importants que van conquerí aquesta regió van ser: sumeris, babilonis i assiris.

Sumeris:

La civilització Sumeri 3200 a.C, va ser la primera en considerar-se una civilització i es va establir a la baixa Mesopotàmia. L’aportació més important d’aquesta civilització va ser l’escriptura cuneïforme. Era un sistema complex, que aconseguia 700 signes.

Aquesta civilització vivia en ciutats i la seva població es dedicava bàsicament a l’agricultura, encara que també al comerç. Van ser grans constructors, però com que no tenien pedra feien servir el fang i per això no s’han conservat edificis de l’època. També construïen canals per l’abastiment d’aigua.  La civilització dels SUMERIS, va significa per les posteriors dels Babilonis i Asiris, el mateix que per nosaltres les civilitzacions grega i romana.

Babilonis

La civilització dels Babilonis va venir de l’ Oest l’any 2100 a.C. La gent que era d’aquesta civilització s’anomenaven amorites.

Els Babilonis, van adoptar l’escriptura dels sumeris, però van fer nous descobriments com la construcció d’unes taules per fer càlculs. Van introduir el sistema sexagesimal, dividint el dia en 24 hores, les hores en minuts i els minuts en segons. Avui dia nosaltres comptem igual. No van descobrir el “0” i això els va impedir fer alguns càlculs.

Aquesta civilització també es basava molt en l’agricultura.

El moment més important dels amorites, va ser quan va pujar al tro Hammurabi, que va transformar la ciutat de Babilonia, en el centre del nou imperi Mesopotàmic.

 

Assiris

La civilització d’ Assiris  va venir de les muntanyes de l’ Alta Mesopotàmia. Els Assiris, provenien dels Sumeris i van viure del any 1800 a. C. al 612 a. C. La seva expansió màxima va ser del any 669 a. C. al 612 a. C.

Els Assiris eren uns grans guerrers, que lògicament tenien moltes armes (arcs corbats, fletxes curtes, espases també curtes, ...) construïen “torres quadrades” fetes de fusta, molt altes.

La civilització dels Assiris va ser la més violenta de tota l’antiguitat. Però a part de ser violents, també tenien construccions força importants com per exemple la gran biblioteca del Rei Asurbanipal.

L’escriptura dels Assiris és feia amb unes canyes triangulars, amb les quals s’escrivia sobre tauletes de fang quan encara estaven humides, per això els hi era bastant fàcil escriure els signes que estaven formats bàsicament per triangles (que els feien clavant la canya al fang) i línies.

El rei Asurbanipal (668-627 a. C.) el qual va arribar a conquerir Egipte, va reunir en el seu palau en Nínive una biblioteca de tauletes escrites i gràcies a aquesta biblioteca (diuen que és la més antiga del món) hem pogut conèixer els detalls de la civilització mesopotàmica.